Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
Anava cap a casa després d'haver pencat;
hi havia un cotxe a les fosques. Hi havia un cotxe aparcat.
Si no fós perquè cada dia me'l trobo sempre allà
diria que és una parella fotent-se el bacallà!
Però no ho és (no ho és) no ho és (no ho és)
però ningú no em vol fer cas
quan els dic a la gent que hi ha allí seient
"són ionquis que s'estan xutant!"
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
Sortia de la feina i volia fer un cigal.ló.
Em vaig trobar la meva penya i vaig seure al meu racó.
Gairebé eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil.la quan, de sobte, algú va trucar.
Qui deu ser? (No ho sé) Qui deu ser? (No ho sé)
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir.
[RAP]
Pont del diable,
carrers de la part alta,
Francolí brut i encongit.
A l'obrir la porta
cortines que es mouen
quan arribes a les sis.
Camp de Mart,
petroquímica,
turistes i Maginet;
el molí de l'horta,
el bassal, les forques
i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes
trepitgen les putes,
xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes,
velles pansidetes,
van a missa de deu.
Imperial Tarraco,
baixant hi ha el Serrallo
on la gent en té un parell, (de què?),
a la fresca xerrant,
seguts al davant
de la Plaça del Castell.
El Tucan,
la Cova,
Colla Vella,
Colla Jove,
les gitanes venen alls,
l'avellana baixa,
homes vells amb faixa,
del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó,
lentament la pudor
travessa la ciutat,
mentre la rutina
lentament pentina
aquest poble abandonat.
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patir!
Tarragona m'esborrona. Constantí em fa patïr!
